calidesa

La onada de fred ha cobert els paisatges més insòlits de blancor i silenci. Però l’aire que arriba de Sibèria no ha pogut gelar el somriure dels que han vist els seus carrers, les seves platges cobertes de neu. Feia vint anys, feia cinquanta anys que no ho veiem. I de sobte hem tornat a sentir-nos com nens. Calidesa enmig de la fredor, la calidesa dels records.

el fred

Abraça’m. Diuen que serà una nit freda.

diumenge

Els diumenges pel matí m'aixeco de puntetes i camino pel passadís fins al menjador. Ell encara dorm, el sento respirar profundament, i la casa està en silenci. No passen cotxes, no se sent soroll a les cases veïnes i entra un raig de sol per la finestra que sembla que sempre ha estat aquí, reconfortant. És un silenci diferent, que em protegeix en aquest moment íntim que dura un instant i una eternitat.

L'instant s'acaba quan ell, encara lleganyós i arrossegant les sabatilles, surt de l'habitació i s'acosta cap a mi. M'abraça i mig adormit, encara, em fa un petó. Jo me'l miro mentre s'esforça per treure's la son de sobre, no li portarà gaire més temps. I després, el món es tornarà a posar en marxa, però amb un altre ritme, més tranquil, més feliç. El ritme de diumenge.