sota els llençols

M’agrada tapar-me fins la punta del nas, quan dormo, mentre a fora l’ambient encara és fred. M’agrada sentir el pes dels llençols a sobre, fondre’m en l’escalforeta del llit, i deixar-me emportar pels somnis que s’oculten sota la manta. I ara la nit s’escurça i s’escurça i el sol abandona la seva timidesa hivernal, i jo aprofito les últimes nits de l’estació gèlida per amagar-me encara sota un manyoc de cotó i llana. Sé que quan torni a treure el nas, tindrè una càlida rebuda: el sol, brillant, entre un alegre mar de flors.