ningú

De vegades em deixo emportar, de vegades em perdo en la pròpia incapacitat. Una pila de propòsits sobre la taula, desordenats, abandonats entre mil altres pensaments. Avui torno però l’espai ja no em sembla meu, ja ni el recordo. Hi ha la pols que deixa el temps, però cap nota urgent. I veig que ningú ha trucat.

mitjanit

Mitjanit de primavera en un parc. Sento la sorra sota les sabates. Un grill ocult canta entre els matolls. El vent bufa, lliure entre els arbres domats, entre fulles que es remouen ordenadament. I el vent que només s'atura en el meu rostre i em remou els cabells. Em deixo emportar uns minuts i una eternitat, fins que la llum d'una finestra disturba aquesta intimitat. I llavors sé que és hora de tornar a casa, on m'esperen dolços somnis.