lluna de perigeu

hi ha una lluna tan intensa i clara, aquesta nit, que la seva llum es fa violenta entre tanta foscor. Fora, al pati, entre racons il·luminats, hi puc reconèixer les restes del nostre naufragi.

realitat

l’home d’elegància resignada, que sempre porta un llibre sota el braç, no diu mai el que pensa i només fa bromes amargues. Flirteja amb dones amb les quals mai podrà estar; imagina un futur de grandesa que la realitat esvaeix. En aquesta realitat, en què és fràgil com un nen.