el matrimoni

la dona exhibeix el marit com un trofeu mentre se'n riu de totes les que ho voldrien, però només ella el posseeix. pensa que és seu. l'home no la sent, distret amb una noia jove, guapa i llesta. la dona estira el marit que és seu. marxen de bracet mentre el marit pensa en la noia jove i guapa i massa llesta i la noia pensa en la sort d'haver-se quedat sola, per fi.

la infelicitat

jo et vull a tu i tu en vols a una altra i ella voldria el que creu que jo tinc, i del que jo ja m'he cansat. la fugida endavant de la infelicitat.

absència

És injust, que en aquests dies que simulen primavera, tu ja no hi siguis...

propòsits

convertir la nostra història impossible en l'inici d'una trajectòria literària fulgurant. Dedicar-te la meva primera novel·la.

la casa

En aquesta casa blanca hi vam viure tres anys i una vida. Hi queden esquitxos de somnis i de sopars amb amics; fotos emmarcades de tu i jo feliços en indrets llunyans, després de fer l'amor o de prendre el sol; caixes plenes de paraules pendents de ser dites, retrets que van fer un forat a la paret, que vam tapar amb un quadre que vam treure dels Encants; i un souvenir de París, recordo que sonava música quan el vam comprar, "te'n recordes?" et pregunto de cop i volta en el balcó mentre mires distret la gent que passa i jo et miro a tu, que regues les plantes abans de marxar...