Salta al contingut principal

Amigurumis en A casa portuguesa


L'altre dia vaig estar sopant a A Casa Portuguesa del carrer Verdi. A Casa Portuguesa va néixer com una botiga on comprar i desgustar vins i productes de Portugal. Ara acaben d'obrir un restaurant al carrer Aragó, però mantenen la seva botiga original al carrer Verdi, una mica més amunt dels cines. Allà, tot i no ser restaurant, hi ha una barra i alguns seients on seure i picar alguna cosa ràpida. Us ho recomano molt, perquè podreu desgustar els pastissets i tartaletes de carn i verdures i, sobretot, els dolços típics portuguesos com el mític pastel de belem, un escàndol en tots els sentits. A part de la festa gastronòmica, a A Casa Portuguesa tenen altres productes típics i l'altre dia, quan hi vaig anar, venien també uns amigurumis made in Portugal tan xulos com aquest gosset que vaig fotografiar. La veritat, estava tant emocionada amb els meus pastissets, que no vaig fer més fotos que aquesta, i ni tan sols vaig anotar la marca dels amigurumis... però serà una bona excusa per tornar-hi, no?
//
El otro dia cené en A Casa Portuguesa de la calle Verdi, en Barcelona. A Casa Portuguesa nació como una tienda donde comprar y degustar vinos y productos de Portugal. Ahora acaban de abrir su propio restaurante en la carrer Aragón, pero mantienen la tienda original en Verdi, cerca de los cines. Allí, aunque no sea restaurante, hay una barra y sillas donde sentarse y picar algo. Os lo recomiendo, porqué podréis degustar los pasteles y tartaletas de carne y verduras y, sobretodo, los dulces típicos portugueses como el mítico pastel de belem, un escándalo en todos los sentidos. A parte de la fiesta gastronómica, en A Casa Portuguesa tienen otros productos típicos y el dia que yo fuí, vendían unos amigurumis made in Portugal tan chulos como este perrito que veis en la foto. La verdad, estaba yo tan emocionada com mis pasteles y tartaletas, que no pensé en hacer más fotos que esta, ni en anotar la marca... pero así tengo una buena excusa para volver, no?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Friday Pattern: Funda granny

Esta semana Susana me ha sugerido una funda para el móbil hecha de granny squares y... ta-dah! Navegando en Pinterest he encontrado esta tan chula y requetefàcil, que va a ser ideal para reciclar esos restos de lana que vamos acumulando en potes y cajas. No os pasa? Pues venga, a tejer pequeños grannys de tres o quatro vueltas (en función del grosor de la lana necesitaremos menos o más). Con dos grannys por cada lado tendría que ser suficiente para la funda del móbil. Los unimos y tejemos una vuelta de punto bajo o punto raso para decorar el borde, y ya está! Y por si todavía queda alguien que no sabe como tejer un cuadrito, aquí os dejo el diagrama: Vuestros patrones El de Susana El de Mònica

Curiosidades sobre el ganchillo

Us aviso que aquesta setmana tinc obres a casa i això vol dir que tinc tot el material, llanes, ganxets i demés empaquetat i amagat. Això vol dir que estaré d'abstinència ganxetil un quants dies. Però per no deixar el blog abandonat, avui he decidit compartir aquests "fun facts" sobre el ganxet. La imatge l'he trobat al Pinterest però lamentablement no us puc dir la font original. Són algunes curiositats que potser no sabieu, però que segur que us faran gràcia. Aquí, la traducció: 1. CROCHET prové de "croche", la paraula en francès per anomenar el ganxet 2. El primer patró de ganxet va sortir publicat el 1824 en una revista holandesa titulada 'Penélope' 3. El granny square, originalment publicat el 1897 per la Weldon Company de Londres, és un dels que s'ha imprès més vegades. 4. La reina Victòria d'Anglaterra (1837-1901) era ganxetaire i va contribuir a la popularitat inicial del ganxet 5. Un punt alt és 4 vegades la mida d'un pu...

Els brodats de Josefa Tolrà

Fa uns dies vaig tenir ocasió de visitar una exposició que fan a la meva ciutat, Mataró, sobre l'artista i mèdium Josefa Tolrà, i vaig quedar molt alucinada. Josefa Tolrà (Cabrils, 1880-1959) era una pagesa amb dots de mèdium, que també dibuixava, pintava i escrivia i, a més, feia uns brodats espectaculars. Podeu veure una petita mostra d'aquests brodats a les fotos d'aquest post, juntament amb una imatge de la Josefa Tolrà. Però el millor, si podeu, és anar a veure aquestes meravelles en directe! L'exposició recull la mostra més completa mai vista' d'aquesta vident de Cabrils que quan tenia 60 anys va començar a pintar i a sorprendre pintors i poetes com Joan Brossa, Modest Cuixart i Antoni Tàpies, entre d’altres. “La meravellosa dibuixant Pepeta de Cabrils”, com la va anomenar Cirici-Pellicer. Josefa Tolrà dibuixava i escrivia sense pressió estètica ni literària, només com a mediadora entre el món material i l’espiritual, i titulava molts dels dibu...